Quan viatjo, la meva brúixola és el tatuatge.
La seva recerca em fa córrer pel món; és el que em guia a pobles i m’apropa a la gent, a la seva cultura. Allà on em porta, la pell és un tradicional mitjà de comunicació cru i sincer que l’home ha desenvolupat i que encara practica d’una manera semblant a la dels seus orígens.
Del tatuatge, n’he fet la meva vida. Sempre estic a frec del que d’ell emana: dolor, desig, transformació, sang, vida, sacrifici. . .
“No hi ha res tan profund com la pell”, diu Paul Valery. Però quina és realment la profunditat de la pell? Ningú no em donava respostes. Per això viatjo.