Algèria

AlgèriaAlgèria rep el seu nom de la seva capital i ciutat més important, Arge; és un estat localitzat al nord d’Àfrica. Sent el més gran del continent i de la riba mediterrània on hi limita pel nord. L’islam és la religió oficial i la professa una amplia majoria de la població. Habitada per 35.500.00 algerians.

De vegades m’agrada escriure articles i aquest va ser publicat en la revista Tattoo Arte

Algèria

El meu segon viatge a la recerca dels orígens del tatuatge va començar en una petita ciutat perduda al sud d´Algèria, anomenada Tamanrasset; un carrer ample amb tamarindes centenaris ens donaven la benvinguda a l’Àfrica.

En primer lloc ens vam dirigir cap Ahaggar i vam viatjar per les muntanyes de Assekrem, ens desplaçàvem en vehicles 4×4, amb els sacs de dormir, i guiats per homes tuareg. El viatge va continuar cap el sud a tocar de la frontera de Níger, per després continuar tot vorejant Líbia fins arribar a Tassili n’Ajjer.

Tassili n’Ajjer és un altiplà situat al nord est de Ahaggar, al ben mig del Sàhara. El nostre objectiu era d´arribar a Jabbaren (gegant en tuareg); aquest altiplà format per grans roques és de difícil accés donat el seu gran desnivell. El camí, de gairebé uns 15 km, és estret i sinuós, el vent sempre present és endimoniadament fred.
Però aquesta era la meva meta.

Acompanyada d´un guia tuareg i de rucs que ens ajudaven amb el material, vaig emprendre l´ascensió a la recerca de la Dama Blanca…

Jabbaren amaga un dels santuaris arqueològics més rics del món, hi podem trobar unes 5.000 pintures rupestres de tots els estils. Se´n pot deduir que més de dotze civilitzacions diferents van pintar i gravar milers de figures humanes i d´animals de fauna salvatge: elefants, rinoceronts, girafes; o de domèstics com els bòvids.
Fa uns 9.000 anys, tot aprofitant els forats d´entre les pedres, els nostres pares prehistòrics dels Tassili n’Ajjer van pintar i gravar les primeres pintures.
En aquella època el clima era càlid i humit però va anar evolucionant cap a càlid i sec fins arribar al clima actual, desèrtic. En els seus dibuixos podem apreciar una sèrie d´animals que de cap manera no podrien viure en un clima extremadament sec. Actualment a  l’altiplà gairebé no hi ha vida, conseqüència directa de la manca d’aigua. Encara avui podem observar els rastres del llits dels grans rius totalment eixuts.
Les pintures que aquí hi trobem les podem es dividir en quatre grans èpoques:
I – Període del Búbal. Iniciat fa uns  8600 anys i finalitzat fa uns 6000. Neolític antic.
II – Període dels Pastors i  Bòvids. Iniciat als volts de fa  6000 anys fins fa 4500. Neolític mitjà i final.
III – Període del Cavall dels Carros i dels Cavallers.  Iniciat fa uns  4500 anys fins la nostra època. Prehistòric.
IV – Període del Camell. Iniciat fa uns 1.700 anys fins als nostres dies.
El nostres interès estava especialment centrat en les que comprenen el període Búbal , que va dels anys 8.600 al 6.000. És a dir, en el neolític antic i específicament en els anomenats Caps rodons.

Els pigments utilitzats són l´ocre, el carbó i el caolí, barrejats amb el blanc d´ou, la llet o la sang. La llum i el vent són els seus grans enemics donat l´alteració dels colors que produeixen.
Les pintures i els gravats de Jabbaren van ser trobats per Brenáns i més tard estudiades per Henri Lhote i el seu equip cap el 1956.

Semblava doncs un paisatge lunar, impressionant, tres colors nets, el blau saturat de cel, el negre de les roques brillants i l´ocre torrat de la sorra. En el cim els colors i quan més intens era el fred i el vent, més vius i agosarats em semblàvem.
Vam començar a mirar els dibuixos de les coves menys fondes que se´ns mostraven entre les roques. Uns dibuixos estilitzats, harmònics i fascinants. No va ser fins unes hores després que vam arribar on habita la Dama Blanca des de fa gairebé uns 8.500 anys. Aquella dona menuda,  amb una alçada d´uns 120 cm, corre o balla amb unes banyes al cap i amb el cos gairebé nu. Llueix a la pell uns punts que dibuixen unes línies de color ocre clar que bé podrien ser la representació de tatuatges.

La similitud dels seus dibuixos amb els tatuatges trobats en diverses mòmies egípcies i líbies és sorprenent. Són també tatuatges geomètrics de punts que formen línies. Era evident que estava davant d´una de les representacions del tatuatge més antigues de les que coneixem en la història de la humanitat.

Però, qui va ser l´autor d´aquesta imatge femenina que amb el seus dits va agafar un pinzell i va dibuixar el que veia en el seu cos o en el d´altres?. Que volia expressar amb aquelles marques o emblemes: la tribu a la que pertanyien, la jerarquia social, eren el segell d´una finalitat espiritual o només eren guarniments..?
Vaig estendre els braços, vaig obrir les mans i les vaig col·locar just a sobre de la Dama. La pedra era gelada, però la sang em bullia. El meu Jo primitiu, tan a prop.