tatuats

Pol, 16 anys

Ahir Joana va tatuar al meu nebot. La vaig conèixer per mitjà d’un amic. Al Pol no li va fer molt mal o això diu… però les persones com la Joana ens marquen (i sense tinta). Em va agradar haver-la escollit per ell: “Vull tornar, crec que és la persona idònia per deixar un record per sempre”.

Miriam Torner


és viu

Porto un tatuatge al llarg de tota l’esquena i necessito continuar-lo, és viu i em demana créixer.
He tornat a visitar a la Joana i ha crescut.
L’escoltaré sempre que em parli i em demani recórrer més i més el meu cos.
I tornaré a visitar a la Joana.

Cristina Estrada | 35 anys


GRADIVA, la dona que camina

Gradiva

Gradiva*, la dona que camina, la seva immortalitat ara en mi. Ara ja tinc a Gradiva caminant al meu pas i amb totes les meves ancestres. Em sento acompanyada per segles de saviesa femenina.
Mai fins aquell moment havia tingut el pensament de tatuar-me i, un cop sentit, semblava estrany que no ho hagués dut a terme fins aleshores. “Aquestes coses passen”, va dir la Joana. Em va agradar que fossis tu, Joana, una dona que tatua a una dona la imatge d’una dona . . . gràcies!

Mireia Folguera | 35 anys

* En un fragment recuperat de Pompeia es pot observar la imatge d’una noia caminant. L’arqueòleg Norbert Hanold va quedar fascinat quan va veure aquesta imatge del segle IV aC i la va anomenar Gradiva, “la que camina”. D’aquesta manera, la donzella va esdevenir mite.


Colibrí premonitori

Vaig acompanyar a la meva parella a tatuar-se, realment anava a dissuadir-lo i vaig conèixer a la Joana, la seva mirada em va transmetre passió, concentració i una tranquil·litat que realment no esperava trobar i . . . em va tatuar un petit colibrí. Era estrany ja que aleshores estava marcada per una forta fòbia a volar.
De tot això fa 15 anys i ara he retrobat a la Joana. M’ha fet una immensa il·lusió explicar-li on m’havia portat el seu colibrí premonitori. Al llarg del temps, m’ha transmès força, superació una gran capacitat pel l’esforç i sobretot ales per arribar a coses grans en un món on em sentia petita.
Casada i amb dos fills a vegades em pregunten l’historia del petit colibrí i els hi explico una i altra vegada. Gràcies Joana per ser l’inici d’aquesta bonica història.

Sílvia Carré | 38 anys


Campionat d’Espanya de Vol Acrobàtic CEVA 2014

La Sílvia, ha crescut molt, ha volat molt, s’ha convertit en una dona valenta, arriscada. És l’única dona catalana que participa al Campionat d’Espanya de Vol Acrobàtic; aquest any ha quedat la quarta classificada. Enhorabona!
Joana Catot


Ho agraeixes

Tatuat

Ahir: nervis, il·lusió, ansietat, “palles mentals”.
Avui: inquietud, comencen els nervis, els controlo; Joana ja prepara la vaselina, la tinta, afina la màquina.
Comença: dolor lineal, ho interioritzo, ho faig meu i a poc a poc va desapareixent, t’acostumes . . . parlem de mi i d’ella.
Resultat: magnífic, com sempre.
Lloc: encisador, estudi que ràpidament els fas teu i el sents còmode, com a casa, entra el sol d’hivern per els balcons, ho agraeixes.
Joana: gran tatuadora, magnífica persona, persona que eternament portaràs dins, sempre sabràs que està al teu costat. Igual que el tatuatge. Gràcies.

Rubén González | 29 anys


Un vincle indestructible

Tatuat

Van ser tantes hores junts que un vincle indestructible es va crear entre nosaltres. Mai podré canviar de tatuadora! I mai més podré viure sense tatuatge.

Miki Grau | 24 anys


Deixar constància de la nostra passió

deu anys compartint vivències i reptes estimant-nos volíem deixar-ne constància i el tatuatge es va convertir en la millor manera d’expressar aquesta unió i emoció profunda que sentim l’un per l’altre la Joana tan propera i pacient ens va aconsellar havia de ser una imatge petita, lligada a la nostra passió compartida pel submarinisme que transmetés la força i la singularitat del nostre amor i el tatuatge en va se el mitjà, intens i per sempre

alex-i-parella

Marc i Àlex | 35 anys


Respirar profundament

Mar Campos | 29 anys

Joana és la mare del meu company Pol, tinc una sogra tatuadora! quina sort!
Tenia molts nervis i també il·lusió.
…va estar una bona estona preparant el dibuix, mirant cada detall perquè em quedés perfecte i quan va començar a tatuar em vaig relaxar vaig respirar profundament, em sentia cuidada es preocupava per el meu dibuix pel meu dolor, i així vaig poder gaudir d’aquests moments tan especials que mai oblidaré.
El resultat, preciós.
Cada vegada que el miro em sento feliç.
Gràcies Joana per aquest regal tan especial i gràcies a tu Pol, el meu amor, per recolzar-me i estar al meu costat.

Mar Campos | 29 anys


Entre el roure i l’alzina

…aprofitant que la nena dorm …i soc una mare novella… t’escric…
vull intentar agrair-te la feina ben feta, el tracte rebut, i tot el que vas fer perquè aquell dia fos únic i ben especial en la meva vida, en la nostra vida . . . que ben segur no oblidaré mai!
Casualitat perfecte, aquell dia celebràvem que feia just un any que vàrem saber que estava embarassada i la meva filla Arlet venia de camí!!
Gràcies pel bell Roure que vas tatuar al meu company Oriol . . . em fascina! i de la meva preciosa alzina tatuada, m’encisa!
Si algun dia tornes a tenir dubtes entre el roure i l’alzina, no dubtis en trucar-me!! . . . i recorda: els dos fan aglans.

Laura Gutiérrez | 27 anys

Laura Gutiérrez | 27 anys

Per a mi també va ser tota una nova experiència, la Laura li donava el pit a la seva petita joia l’Arlet, el cos se li relaxava, la pell se li tensava i la petita callava, nomes engolia enmig del soroll monòton i relaxant de la maquina . . . igual que si fos una bonica cançó de bressol

Joana Catot


La consecució final de la meva expressió interior

La vida et parla, de moltes maneres i amb molts llenguatges, només has d’estar atent.
Fa uns anys va arribar a les meves mans una postal on sortia la Joana i el seu telèfon, no em diguis perquè la vaig guardar, va sobreviure 4 mudances i sempre en un lloc ben present.
Per a mi els tatuatges son la consecució final de la meva expressió interior, allò que em representa, allò que soc, no concebo un tatuatge sense sentit. Quant vaig decidir acabar el projecte de tattoo que tenia pensat, ens vam mirar Tizón i jo, amb aquesta mirada de complicitat que només trobes amb els amics de veritat, i sense dubtar-ho, sense conèixer-la, sense haver vist la seva feina, vaig decidir que ella seria qui portés a terme la meva petita i personal bogeria, no em vaig equivocar…ella li va donar la tendresa, la força i l’esperit que jo volia…tot un cop de fe, diran alguns…tota una interpretació de la vida diria jo.

Jordi i Tizón, el gos

Res passa per casualitat…Tizón, que va assistir a totes les meves sessions de tatuatge, també hi està d’acord.

Jordi i… Tizón, el gos


Un ressò ancestral

Encara no se què em va portar a tatuar-me; d’alguna manera crec que va ser el tatuatge qui va venir a trobar-me.
Un ressò ancestral i primigeni em cridava des de feia temps, així que seguint la crida, vaig decidir-me a tatuar-me. Per primera vegada, seria portador d’un d’aquells dibuixos a la pell que tant em fascinaven; la por, l’angoixa i els nervis s’apoderaven de mi.

todo_jesus

I bé, va arribar el dia: l’agulla es va posar sobre la pell i els tigres van sorgir.
Dos anys després, el ritual s’ha tornat a repetir amb la millor mestra de cerimònies possible, la Joana, que a l’igual que els xamans, ha actuat com a nexe entre el món conscient i inconscient, i ha fet reaparèixer la màgia de nou.
El lotus i el crisantem acompanyaran als meus tigres per sempre més. Pètals i ullals, urpes i fulles es barregen en una combinació perfecta, un veritable poema visual que romandrà per sempre més amb mi.
Gràcies per tot Joana!

Jesús Estevan | 35 anys


Significat i simbolisme

Aquest tatuatge està carregat de significats, com a forma artística té un gran simbolisme important per mi, i com a cicatriu em recorda aquell dia tan especial que me’l vaig fer, que em quedarà marcat al cervell com el tatuatge queda a la pell.

Helena Vallès | 24 anys | helenavalles.blogspot.com.es


Ara que tinc 64 anys he conegut a la Joana

Carme Clopés | 64 anys

Des de sempre m’havia fet il·lusió de fer-me un tatuatge, però mai m’havia atrevit i finalment ara que tinc 64 anys he conegut a la Joana i ha estat un plaer tatuar-me! Recordo l’experiència molt maca, i em sento molt orgullosa del meu tatuatge. Al meu nét li agrada molt!!! Gràcies Joana!

Carme Clopés | 64 anys


Tant sols jo ho sé

Carla Cortes | 37 anys

Hi ha moments, persones, situacions vitals, que necessites escriure-les en la teva pell, hi ha coses que tens clar que seran per tota la vida. A vegades crec que és el millor que m’ha passat mai i a vegades penso que és el que més m’ha fet patir.
Això que us explico tan abstracte per a tothom, és molt important per a mi. Potser massa important…
Veig el tatuatge i m’emociono. Penso en el què significa per a mi, a vegades somric, a vegades ploro (normalment ploro)…, el cas és que mai no em deixa indiferent.
Només jo (i algú altre) sabem què significa. Bé, i tu Joana, va ser una tarda carregada d’emoció. No recordo haver plorat mai tant, o sí, però en la intimitat.
Gràcies Joana, per compartir aquests moments màgics amb mi, per fer-los tan especials i per entendre’m tant i tan be . . . i fer d’ aquesta experiència vital, un moment etern, no només en el meu record i la meva ment, sinó en la meva pell.

Carla Cortes | 37 anys


Amb tinta i dolor

…i va començar a tatuar-me,
i va dibuixar l’espiral dins i fora del meu cos, amb tinta i dolor, 
només quan vaig arribar a casa em vaig adonar del viatge mental que havia realitzat en aquestes últimes hores…

Bàrbara Ferri | 40 anys