petons d’agulla

Petons d’agulla


El petó de l’agulla recorrent la meva pell

Filip Leu, llegenda viva del tatuatge (Lausana, Suïssa)

Quant a mi em van tatuar, crec que mai no ho podré explicar… per expressar els sentiments no existeixen paraules que s’ajustin a la realitat.

Fa temps que et prepares, que ho vols, el teu cos dia a dia va prenent consciència de la seva pròxima transformació.

Passa un dia qualsevol, però per a tu no ho és. Són moments molt anhelats i alhora temuts. Per fi arriba l’hora, immediatament busques els seus ulls s’estableix un contacte ràpid i proper amb el tatuador, diposites el teu cos i el teu futur en aquella mirada.
Sents passar com carícies sensuals els llapis per la pell, van creuant línies de diferents colors i, a poc a poc, de l’esbós va sorgint el dibuix. La suavitat del llapis passant per el teu cos t’explica del teu futur, cada vegada tens més força, es converteix en una cosa espiritual, com una oració que et dóna energia física i mental per rebre el tatuatge.
Hores viscudes en un món desconegut, el del dolor i el desig. Els minuts són eterns, però el temps ha deixat d’existir, els ulls tancats, el patiment del teu cos, la ment viatja, aprèn.
Es para el remor de la màquina i saps que el repte ha acabat. Sents el cos trencat. L’esquena adolorida et crema, bruta encara de sang i tinta.
Han estat hores plenes de dolor intens, d’un esforç mental que arriba fins l’esgotament. Obres els ulls i la teva mirada es perd: el món exterior està lluny, dins teu hi ha la vida. Plores i rius, el teu cos està ferit, però et sents immensament lliure de tu.

En aquells instants, just en aquells instants, curts i infinits, saps que has vençut.

M’agradaria poder escriure o narrar …, però no puc o no vull trobar paraules que defineixin, que limiten aquells instants. No tinc mitjans per transmetre: només m’atreveixo a escriure que sents una força interior, una punxada, just aquí al mig del pit. Saps amb certesa que has canviat, però desconeixes el traçat del nou camí, perceps la por davant el que desconeixes, però ho abraces, doncs et transmet una felicitat tranquil·la, generosa, immensa. Estimes.

Camino pel carrer i el sento sobre la meva pell, miro passar a la gent i els somric.


Comparteixo aquí, allò que m’ha commogut
Isobel Varley
Isobel Varley www.isobelvarley.com

A Isobel la vaig conèixer a la convenció de tatuatges de Barcelona, és anglesa i presumeix de tenir el rècord Guinness a la dona més tatuada; la seva pell, de color blau-cel-rosa atreu irresistiblement totes les mirades. Viatja de convenció en convenció i és convidada a esdeveniments especials.

És la successora d’aquells personatges entranyables del mon del circ. A principis del segle passat competien els grans crics per tenir com a excepcional espectacle a la persona més tatuada del món. En l’actualitat aquests personatges fascinants i curiosos els trobem en les convencions de tatuatges.

Un cos totalment tatuat sempre pertorba,
o ens captiva o ens molesta,
però mai, mai no ens deixa indiferents.


Flames tatuades sobre la meva pell
Dona
Dona foc

Quant li vaig preguntar què es volia tatuar, em va dir:
Foc.
A on?
– Aquí, a sobre el pubis.
I em va mirar amb els seus ulls blaus, transparents, dolços, innocents…
Foc, és el que porto dins meu; vull que les flames tatuades sobre la meva pell expressin el que sento, reafirmin la meva feminitat i em facin sentir més vives més desitjada.

La Pilar R. és una dona de 37 anys, atractiva, seductora, elegant, sota la seva aparença és difícil d’imaginar el que s’hi amaga, el que sent.
El tatuatge que ara li perfila el cos esdevé l’expressió de la seva nova complicitat en el món.
També porta dos piercings d’or als pits, un triangle perfecte.


Amb amics a un cafè al Gòtic

Joana Catot


Joana Catot


Joana Catot

Al costat dels meus amics a un cafè del Gòtic de Barcelona, a tots ells els he tatuat amb molt de “carinyu”.


Primer tattoo

Primer tattoo

En aquells anys… era difícil trobar un tatuador a Barcelona, m’havien parlat de Rose-tattoo però treballava a l’interior del barri Xino, el centre fosc i prohibit de Barcelona.
Allà vaig tatuar-me per primera vegada… el dolor em va semblar la mossegada d’una serp, el verí encara el porto dins…


Tatuar per primera vegada

Primer tatuatge fet

Va ser una águila el que em va demanar un jove bomber, el que més recordo era lo flonja que em va semblar la pell.
Fa poc vaig trobar el seu telèfon, el vaig trucar, necessitava donar-li les gràcies.


Joana vista per la mirada de Caro Paz, Animal Blesing Icons Project
Joana vista per la mirada de Caro Paz, Animal Blesing Icons Project