Colòmbia, capital Bogotà, amb 46 milions d’habitants. Organitzat constitucionalment com una república. És l’única nació d’Amèrica del Sud que té costes a l’oceà Pacífic i al Mar Carib. Reconeguda a nivell mundial per la producció de cafè, flors, maragdes, carbó i petroli i per ser el segon dels països més rics en biodiversitat del món.
El meu viatge va començar a la capital, Bogotà, després vaig volar a Letizia en plena Amazonia i també al petitíssim poble de Niqui, departament del Chocó, una regió allunyada, increïble. També vaig visitar Medellín, Cartagena de Indias, Santa Marta, Parque Nacional de Tayrona, etc
És sorprenent però el petit i senzill poblet de Taganga, al costat de mar Carib, em va robar el cor.
Visita imprescindible, el Museo del Oro a Bogotà, IMPRESSIONANT! ple de narigueras i d’altres ornaments d’or.
Les narigueras són grans piercings que es penjaven del nas. Eren uns objectes valuosos exquisidament treballats, de diferents formes, pes i disseny que utilitzaven com a distintiu els caps, guerrers, xamans i gent d’alt rang dins la tribu. S’escollia l’adequada depenent de l’estatus que s’ostentava i de l’esdeveniment o festa que es commemorava. N’hi ha de dimensions increïbles que els hi cobrien tota la boca i bona part del rostre.
Us convido a que visiteu:
I és en aquest viatge que vaig volar per primera vegada a la Amazonia a la petita ciutat de Letízia.
És molt difícil, sense els permisos corresponents poder anar a visitar qualsevol poble dins de la gran selva amazònica. Però vaig assabentar-me que a Atalaya, l’últim poble on era possible arribar-hi sense problemes, era probable de trobar-hi persones de l’ètnia matis.
Els matis sòn un poble molt interesant, els seus tatuatges i especials piercings són fascinants, la seva cultura és encara molt forta i vigent. Havia d´intentar-ho. Vaig aconseguir un guia que em volgués acompanyar, vam llogar dues motos i així vam creuar la frontera rumb a Atalaya, que era ja dins l’Amazonia brasilera.
Pluja i fang és el que ens esperava pel camí, vaig aprendre a relliscar i a caure sense por, el llot ens feia de coixí!
El poblet es troba just al costat del gran riu amazones. Caminant pel seu mercat i carrers vaig tenir la sort de trobar-me amb alguns homes del poble matis.
Bina Tukum té 41 anys, hi vaig connectar immediatament, amb la mirada i amb el seu somriure, vam menjar plegats i vam poder parlar tranquil·lament de les seves tradicions.
Es tatuen homes i dones, gairebé sempre en l’adolescència, la cerimònia es fa dins la casa principal del poble que li diuen maloca, on han de restar-hi 4 dies. La tinta la fan aixafant diverses fulles que prèviament han seleccionat. Com instrument per a tatuar, utilitzen unes llargues espines, lligades amb grups de tres, que procedeixen d’un arbust que es diu papuña. I així a poc a poc ens va anar explicant històries de les tradicions ancestrals del seu poble.
Van passar les hores ràpidament, en acomiadar-nos vam ser conscients dels dos mons tan distants que pertanyíem, ens vam abraçar emocionats sabíem que mai mes no ens tornaríem a creuar. . . i molt lentament, seriós, es va treure el collaret que portava i me’l va posar, em va mirar als ulls tot dient unes paraules de les que mai no en sabré el significat i que poc m’importa, sé del cert que eren bones.
El collaret el tinc sempre a prop, de vegades l’agafo i el premo fort enmig de les meves, mans i estic segura que ell ho sent.
Visiteu aquesta web i sabreu una mica més d’aquest extraordinari poble de l’Amazonia, el poble Matis:
Matis: Ornamentos faciales o La ceremonia de los Musha
Espero algun dia poder fer un gran viatge per l’Amazonia, és difícil però no impossible.
Us animo que visiteu Colòmbia, és un gran país i la gent és encisadora.
De vegades és tan potent el que m’embolcalla, és tan forta la màgia del moment, que una sola foto pot trencar tot l’encís; per això hi ha vegades que no tinc ni una sola fotografia de la persona o de l’indret.
